AĪRAR-SE, [AYRARSE] v. refl.

Encoleritzar-se, enfurir-se, enfellonir-se.

"Es signe movible e demostra foch, e sa qualitat es calenta e secha, e per įo los que en aquest signe neixen per petita cosa que tinguen se ayran subitament."
Granollachs, Bernat de Llunari f. sign. cij, v

"No solament / he lo delit perdut,
ans en son loch / entrada es dolor,
car yo m ayr, / havent perduda amor,
e jach del colp / que tostemps he temut."
March, Ausiās Obres d'Ausiās March 13, CXI; Cants d'Amor